Patrimoni Cultural de Catalunya

Patrimoni Cultural de Catalunya
Name	Patrimoni Cultural de Catalunya
Location	Catalunya

Patrimoni Cultural de Catalunya is the conjunt of bens culturals protegits a Catalunya that inclou elements materials i immaterials reconeguts per la Generalitat de Catalunya i per institucions internacionals. Aquesta categoria engloba monuments, conjunts històrics, paisatges culturals, arxius, biblioteques, col·leccions, tradicions i manifestacions artístiques vinculades a territoris com Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, així com a institucions com la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona, el Museo Picasso, el MNAC i el MACBA. La gestió sol implicar actors com la Direcció General del Patrimoni Cultural, el Consorci del Patrimoni, la UNESCO, l'ICOMOS i la ICOM.

Definició i abast

La definició legal i administrativa es basa en criteris reconeguts per la Generalitat de Catalunya, el Parlament de Catalunya, la Direcció General del Patrimoni Cultural i institucions europees com la Comissió Europea i l'Institut del Patrimoni Cultural d'Espanya; inclou manifestacions vinculades a llocs com la Sagrada Família, el Barri Gòtic, la Catedral de Girona, el Monestir de Poblet i el conjunt arqueològic de Empúries. L'abast cobreix arquitectura religiosa com el Monestir de Montserrat, arquitectura civil com el Palau de la Música Catalana, infraestructures industrials com la Colònia Güell, i expressions immaterials com els castells de Tarragona, la sardana de Olot, la festa major de Sitges i el cant de cobla documentat al Museu de la Música. A la identificació hi participen entitats com el Servei de Patrimoni Cultural, el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, la Fundació Catalunya-La Pedrera i la Fundació Vila Casas.

Història de la protecció i gestió

La protecció institucional moderna es desenvolupa des de la creació de museus i arxius com el Museu d'Història de Catalunya, l'Arxiu Nacional de Catalunya, el Museu Nacional d'Art de Catalunya i el Museu d'Arqueologia de Catalunya, i està marcada per lleis i plans impulsats pel Parlament de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona al llarg del segle XX i XXI. L'evolució inclou intervencions relatives a casos com la recuperació del Centre Històric de Tarragona, la protecció de la Ruta del Cister, la restauració de la fàbrica Colònia Güell i la catalogació d'àmbits com el Call de Girona, amb assessorament d'organismes internacionals com la UNESCO, l'ICOMOS, el Consejo de Europa i la ICOM. Les polítiques han dialogat amb institucions acadèmiques com la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Rovira i Virgili, i amb entitats privades com la Fundació MACBA i la Fundació Miró.

Tipus de patrimoni (material i immaterial)

El patrimoni material inclou monuments i conjunts com la Sagrada Família, el Recinte Modernista de Sant Pau, el Palau Güell, el Castell de Montsoriu, el Pont del Diable de Martorell, els jaciments d'Empúries i la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona; col·leccions i museus com el Museu Picasso, el CaixaForum Barcelona, el Museu d'Art de Girona i el MNAC; i arxius i biblioteques com l'Arxiu de la Corona d'Aragó, la Biblioteca de Catalunya i l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. El patrimoni immaterial inclou pràctiques com els castells de Valls, la sardana de Sant Feliu, les festes majors d'Igualada i Tarragona, la gastronomia vinculada a l'Institut Català de la Cuina, musicadors vinculats al Palau de la Música Catalana i tradicions artesanes documentades per la Casa Museu Gaudí i per l'Escola d'Art i Superior de Disseny. També formen part paisatges culturals com el Priorat, el Penedès i la Vall d'Aran, amb vincles a entitats com el Consorci del Garraf, el Consell Comarcal del Baix Empordà i la Fundació Masia Catalana.

Legislació i organismes responsables

La normativa clau inclou lleis aprovades pel Parlament de Catalunya i instruments administratius promulgats per la Generalitat de Catalunya, complementats per normativa estatal a Espanya i convenis internacionals com la Convenció de la UNESCO sobre la Protecció del Patrimoni Mundial, l'Acord del Consell d'Europa i directrius de la Comissió Europea. Entre els organismes responsables figuren la Direcció General del Patrimoni Cultural, el Servei de Museus, l'Institut Català del Patrimoni Cultural, la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona, el Consorci del Patrimoni de Barcelona, la Fundació del Museu d'Art Contemporani de Barcelona i el Patronat del Monestir de Poblet. L'ICOM, l'ICOMOS, la ICCROM i la UNESCO aporten criteris tècnics que complementen actuacions d'universitats com la Universitat Politècnica de Catalunya i centres d'investigació com el CSIC.

Inventaris i llocs destacats

Els inventaris públics inclouen la Base de Dades del Patrimoni Cultural de la Generalitat, l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i els catàlegs municipals d'actius de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona; exemples destacats són la Sagrada Família, el Parc Güell, el Monestir de Poblet, el Pont del Diable de Tarragona, el jaciment d'Empúries, la Catedral de Girona, el Museu Picasso de Barcelona, el MNAC, el MACBA i el Teatre-Museu Dalí de Figueres. Altres llocs inventariats inclouen la Ruta del Cister, la Colònia Güell, el Call de Girona, el Born, la Vila Vella d'Empúries, el Pont de Besalú, el Castell de Cardona, el Monestir de Sant Pere de Rodes i el conjunt modernista de L'Hospital de Sant Pau.

Conservació, restauració i riscos

La conservació i restauració impliquen protocols aplicats en projectes com la rehabilitació del Palau de la Música Catalana, la intervenció al Monestir de Poblet, la consolidació dels jaciments d'Empúries i la restauració de frescos a la Catedral de Girona; hi participen restauradors col·laborant amb institucions com el Museu Frederic Marès, l'Institut Català del Patrimoni Cultural, l'Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals i equips d'investigació de la Universitat de Barcelona i la Universitat Rovira i Virgili. Els riscos inclouen degradació ambiental, urbanització de zones com el Barri Gòtic, expoli arqueològic en jaciments com els de la costa catalana, pressions turístiques a Barcelona i Sitges, i amenaces derivades del canvi climàtic que afecten paisatges com el Priorat i el Delta de l'Ebre; la resposta sovint es coordina amb la UNESCO, l'ICOMOS i el CSIC.

Difusió, educació i turisme cultural

La difusió es realitza per mitjà de museus com el Museu d'Història de Barcelona, el Museu Nacional d'Art de Catalunya, el Museu Picasso, el MACBA, el MNAC i centres com el CaixaForum i el Centre d'Art Santa Mònica; programes educatius impliquen escoles com l'Escola Massana, universitats com la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona, i iniciatives turístiques gestionades per l'Agència Catalana de Turisme, els Consells Comarcals i els ajuntaments de Tarragona, Girona, Lleida i Barcelona. Les rutes culturals i esdeveniments com les Jornades Europees de Patrimoni, la Ruta del Modernisme, les Festes Majors, el festival Grec i exposicions al Palau Güell o al Teatre-Museu Dalí contribueixen a la visibilitat, amb col·laboracions d'entitats com la Fundació Catalunya-La Pedrera, la Fundació Miró i el Consorci de Turisme de Barcelona.

Category:Cultura de Catalunya